"El molí de Benages és una casa senyorial que data del 1603 que va pertànyer als comtes de Berenguer. Durant el segle XVIII, el mas del Molí va ser el centre administratiu de les propietats feudals heretades pels Benages. Durant el segle XIX, l'habitatge dels Benages es trasllada al mas del Molí, que és ampliat i reformat pels comtes de Berenguer per transformar-lo en la seva residència senyorial d'estiueig. De llavors ençà el mas del Molí és conegut popularment com Cal Conde.
L'edifici del molí, que s'alça entre el mas i el riu Ter, deu ser de la mateixa època que el mas. La part més antiga que es conserva d'aquest molí és el porxo on hi havia el mecanisme del molí de gra. Aquest molí era mogut per l'aigua que un canal del Ter subministrava a la bassa. A la banda dreta de la porta principal s'aprecia una gran arcada tapiada que segurament permetia l'entrada dels carros.
Al costat esquerre hi podem apreciar la capella de Nostra Senyora de la Concepció. És una capella privada construïda l'any 1879 per voluntat de la comtessa perquè servís de cenotafi al seu marit, el comte, mort tres anys abans. La comtessa també hi va ser enterrada l'any 1925.
Llegim un text de Miquel de Palol ("Una casa senyorial", del llibre Girona i jo) que parla de la vida del comtes de Benages al Molí de Bescanó:
A les propietats de Bescanó, a la del Molí, hi tenien ells un pavelló, molt d'estil francès; una placeta circumdada de vells magnoliers, ombrejant tostemps un brollador central mig abandonat, donava entrada a un jardí, més abandonat encara, en el qual els boixos que abans retallaven un laberint historiat, i molt d'època, havien pres aleshores tanta ufana i tanta salvatgia que el laberint l'havien criat ells més enlaire; rera el pavelló s'adossava una capella ja més serena d'arquitectura, en la qual es guardaven els sepulcres dels avantpassats dins una soledat i una buidor propícies. En l'edifici, els mobles, privats de sol i d'aire, que rarament entraven a dintre, eren vells i odorants de floridura; a la llotja porticada, els masovers hi tenien a assecar les panotxes de blat de moro. Les aigües del rec passaven, quietes, al llarg de la casa i del jardí.
La senyora comtessa donava audiència i consells als seus masovers, asseguda en un dels pedrissos del jardí, en el lloc més assolellat; abans, però, havia entrat a la casa, per estintolar-se en un finestral que s'obria al fons del menjador, que donava damunt la capella, a resar un parenostre pels seus morts. Entretant, la serventa s'endinsava per entremig dels boixos del jardí a collir un cistellet de maduixes o d'espàrrecs, o alguna rosa escadussera si n'era el temps, o si no un brot de menta o marialluïsa.
De tant en tant, feia una petita caminada, travessant el pont del Molí, fins a les arbredes de l'altre costat de rec, tot indicant al moliner els pollancres que calia tallar i vendre, i que el pagès, resignat i sense contradir, anava marcant amb una pinzellada de calç."
Para quien no lea català, un resumen en castellano:
El Molino de Benages es una casa señorial de 1603 que perteneció a los condes de Berenguer. Durante el siglo XVIII el Mas del Molí (era un molino) fue el centro administrativo de las propiedades feudales heredadas por los Benages. Durante el siglo XIX los condes lo amplian y reforman para convertirlo en su residencia señorial de veraneo. Desde entonces, el molino se conoce como Cal Conde.
Al lado izquierdo del edificio encontramos la capilla de Nuestra Señora de la Concepción, una capilla privada que fecha de 1879, construida por voluntad de la condesa. Ella misma fue allí enterrada en 1925.
El resto del texto es parte de la obra "Girona i jo" de Miquel de Palol donde describe la casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario